INCLUSIÓ SOCIAL, QUÈ HI PUC FER?

Per Sió Santaulària. Psicòloga. Pla d'Inclusió Social del Tarragonès.

 De què parlem quan parlem d’inclusió social?

     La inclusió social és un procés que fa que les persones tinguin oportunitats i recursos per a participar plenament en la vida econòmica, social i cultural i arribar a un nivell de benestar que es consideri normal en la societat on viuen.

     Una societat que dona importància a la inclusió social intenta garantir el respecte als drets donarlamahumans i a la dignitat de tothom, així com evitar qualsevol tipus de discriminació. L’objectiu de la inclusió social és ajudar a fer més estrets els lligams entre la gent i, per tant, facilitar una millor convivència als barris, pobles i ciutats. Els conceptes oposats a la inclusió social són la pobresa i l’exclusió.

 

Pobresa és el mateix que l’exclusió social?

     La pobresa es considera la manca de recursos per a cobrir les necessitats bàsiques. Per pobresa absoluta s’entén quan una persona no pot garantir una mínima qualitat de vida. Per pobresa relativa, ens referim a les desigualtats entre els membres de la mateixa societat. L’exclusió social és un concepte més ampli perquè parla també d’una manca d’integració i/o participació en la societat. Per exemple, qui no te amistats o una bona xarxa veïnal tindrà dificultats afegides si pateix una malaltia o accident. Així mateix, una persona sense permís de treball no podrà accedir a una feina digna.

Les game-figure-598036persones en procés d’exclusió social no només es van allunyant dels recursos i oportunitats generals, sinó que també se’n senten cada vegada més lluny. Perden la confiança en les seves capacitats per sortir se’n i desenvolupen un malestar cap a les administracions i cap a la societat en general. Se senten com si les haguessin oblidades.

Trobem exclusió social tant en èpoques de crisi com de bonança econòmica i  pot afectar a una persona, un grup social, tot un barri o municipi.

     La pobresa sovint va acompanyada d’exclusió social, però no sempre és així i necessàriament l’una porta l’altre. Hi ha persones amb poc recursos que reben suport i reconeixement del seu entorn i d’altres sense problemes de diners que, per diferents motius, perden involuntàriament els vincles amb la resta de la societat i , per tant, amb importants oportunitats de millora. Les polítiques d’inclusió social intenten combatre els dos fenòmens: pobresa i exclusió.

 Perquè podem patir exclusió social?

Per acumulació, interacció i encavalcament de desavantatges en un moment donat de la vida.  Per desavantatges entenem aquelles condicions que no ajuden avançar en la direcció d’assolir un benestar òptim.

Desavantatges per àmbit.

PLIS

  • Sociosanitari:

Ser dependent: per addiccions, malalties cròniques, discapacitats,  maltractaments, etc.

  • Residencial

No tenir un lloc on viure o viure en un lloc degradat o insegurs

  • Econòmic

No tenir accés suficient a les diferents fonts de renda (salaris, pensions, ajudes públiques, etc.)

  • Relacional

Trobar-se en situació de monoparentalitat, inexistència de xarxa de suport famíliar, amics, veïns, etc.., excessives responsabilitats domèstiques, maltractament d’algun tipus( gènere, gent gran, infància, etc…),  sentir-se amb enuig, frustració, impotència, amb no relació a l’entorn, etc.

  • Laboral

Trobar-se en atur, feines a temps parcial  quan se’n necessita una a temps complert, feines precàries (sense contracte, mal pagades, amb horaris difícils de combinar, etc.)

  • Formatiu

Ser analfabet, amb baix nivell formatiu, desconeixement de les noves TIC, falta de qualificació professional o qualificació o obsoleta.

  • Ciutadà o participatiu

No tenir accés a drets socials o polítics bàsics,  per exemple, no tenir “papers”. Dificultat per accedir als serveis públics, no implicar-se en processos de participació ciutadana o política.

  • Territorial

Viure en barris degradats, mala fama, segregats o allunyats dels serveis bàsics.

Quines persones poden ser afectades per la exclusió social?

     L’exclusió social, no és exclusiva d’un determinat col·lectiu o grup de població, sinó que es un risc que pot afectar a qualsevol persona.  Es pot patir aquesta situació de forma temporal, per exemple, fruït d’una situació de pèrdua del lloc de treball, malaltia d’algun familiar, o de forma permanent, en aquelles persones que no poden accedir als mecanismes de desenvolupament vital.

murdona

El risc apareix quan, davant d’un esdeveniment desfavorable (atur, ruptura familiar o malaltia sobrevinguda, etc) els altres àmbits no ho compensen i entrem en una espiral de factors d’exclusió. Uns problemes en fan més grans i viceversa.

Avui en dia es parla de tendències que poden generar risc social:

  • Precarització del mercat de treball.
  • Canvis en l’estructura tradicional de la família.
  • Persistència en les desigualtats entre homes i dones.
  • Afectacions en la salut.
  • Augment de la població gran.
  • Immigració i fenomens relacionats de racisme o xenofòbia.
  • Afebliment de la protecció social.
  • Desafecció política.
  • Dificultats en la mobilitat i accessibilitat.

Podem parlar d’intensitats en l’exclusió  social?

    L’exclusió social té diferents intensitats ( dels simple risc o vulnerabilitat a l’exclusió greu) i sovint va acompanyada d’un teixit social que no se’n sent  responsable. Amb tot i això, es pot parlar de grups socials amb més risc.

     Més enllà dels desavantatges que poden ser causes d’exclusió, hi ha eixos de desigualtat social que poden empitjorar encara més la situació d’una persona afectada:

  • Ser dona de qualsevol edat, cultura o origen
  • Provenir d’un país empobrit
  • Ser infant, adolescent o persona més gran de 65 anys
  • Tenir una cultura diferent a la majoritària
  • Tenir una orientació sexual diferent a la majoritària

I jo que hi puc fer?

     L’exclusió social és un procés dinàmic. Això vol dir que les circumstàncies d’una persona exclosa poden empitjorar i també millorar, si es donen les condicions adequades. Com a procés de canvi constant la pobresa i l’exclusió es poden prevenir, aturar i fer retrocedir.

     En la mesura que som coneixedors del procés que comporta trobar-se en situació de pobresa i/o l’exclusió social i sabent que qualsevol de nosaltres estem en risc de troba’ns-hi, tenim més elements per a revisar els nostres valors com  a ciutadans,  professionals i teixit social per a iniciar accions  a favor de la inclusió social.ajudar

 

Anuncis

SYMBALOO

Ens ha facilitat l'enllaç: Maria José Hidalgo - Treballadora Social

Symbaloo és una eina totalment gratuïta “on line” que ens serveix per a facilitar i fer més ràpid el nostre accés a la web. L’eina ens permet organitzar fàcilment accessos directes en taulers (“webmixes”). Podem fer que Symballoo sigui la nostra pagina d’inici, compartir els nostres “webmixes” i afegir-ne d’altres que ens siguin útils i interessants d’altres usuaris. Podem fer taulers de mapes, d’imatges, pàgines web, enllaços, xarxes socials,…  Hi ha també una versió educativa – Symbaloo edu

symballoo

Si vols accedir i organitzar d’una forma clara, visual, intuïtiva els teus marcadors Registrat! Symballoo és la teva eina.

Accés a Symbaloo

GEOCACHING

Per TASTA (Tallers d'Acció Socioeducativa del Tarragonès)

Havia sentit parlar del Geocachig. Una activitat per buscar tresors, tant per la ciutat com per la natura. D’entrada em va sorprendre, qui es dedicaria a amagar tresors, apuntar les coordenades i fer-les públiques en una web per a que d’altres persones els anessin a trobar? Quan vaig veure la quantitat de cachés (que així es diuen els tresors) esperant per ser trobats pels voltants de casa meva em vaig quedar parat! Vaig mirar-me la web de referència: https://www.geocaching.com i em vaig registrar. Necessitava una aplicació Android per al mòbil. Va un dia d’aquests m’ho miraré més bé vaig pensar! És tota una cultura això! Sembla una activitat amb força potencial per als infants i els joves, especialment indicada per a fer-la en família. I, com em passa amb moltes altres coses me’n vaig oblidar. Fins que una tarda vaig fer una visita al grup dels TASTA (Tallers d’acció socioeducativa) de Vilallonga. Avui fariem Geocaching. La Laia i en Carles, els educadors els van explicar com funcionava la història. En aquell mateix moment la Laia es va baixar l’aplicació al mòbil i ens vam disposar a trobar els cachés més propers al Centre Cultural. Un era darrera l’esglèsia, l’atre sota un pont de les rodalies i l´últim no el vam saber trobar o no hi era!. Els adolescents estaven força motivats i em vaig adonar de les potencialitats d’aquesta petita aventura:

  • Vam sortir del local a l’aire lliure i vam interactuar amb l’entorn. Forces cachés s’organitzen en petites “gimcanes” en indrets naturals o urbans interessats els quals podem conèixer mentre juguem i passegem.
  • Aprenem a orientar-nos millor. Els coneptes latitud, altitud, la rosa dels vents! a triar un camí per arribar a un  punt…
  • Ens aguditza la capacitat d’observació.
  • Desenvolupa les nostres capacitats de deducció, ja que la ubicació del caché sol anar acompanyat de pistes. On l’hauria amagat si jo fós ell?
  • Ens fa fer responsables: Tant amb l’entorn – hem de deixar el caché tal com l’hem trobat al mateix lloc; si ens volem quedar el tresor hem de posar-ne un altre d’igual o superior valor; hem d’escriure al logbook per registrar la nostra troballa; hem de vigilar que ningú se n’adoni i pugui malmetre els tresors – Si creem cachés, els haurem de revisar i mantenir periòdicament.
  • Ens pot fer més proactius, ja que quan tinguem més experiència, podem anar més enllà de cercar tresors i també en podem deixar…

Us recomano que ho proveu, a l’esplai, al centre obert, amb els fills si en teniu o amb la parella en lloc de veure tanta “tele”! Tot el territori està poblat de tresors, a que espereu!

Teniu l’enllaç a Geocaching i us deixo dues aplicacions: “Geocaching” que te un cost de 9,99 € i “Geo“, que es gratuïta i va força bé (jo l’he provat per Tarragona).